El tancament de la frontera amb Grècia per part de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia el 9 de març de 2016 va suposar el bloqueig de la ruta dels Balcans Occidentals que seguien milers de refugiats per arribar al centre d’Europa, i com a conseqüència, va provocar una emergència humanitària. A Idomeni, últim poble de Grècia, van quedar atrapats uns 14.000 refugiats, 4.000 d’ells nens.
Provocant la Pau va organitzar una missió humanitària al camp de refugiats d’Idomeni. Com estem especialitzats en col·lectius infantils i juvenils, i en educació, vam fer una recollida de 247 dibuixos i missatges dels nens d’Amposta i les Cases d’Alcanar destinats als nens refugiats.
A Idomeni, a més de fer front a les necessitats materials, ens vam centrar en l’atenció als menors. Vam començar organitzant activitats amb ells a l’aire lliure. A mesura que els anàvem coneixent, ens donàvem compte de la magnitud de la tragèdia que estaven vivint: gairebé tots els menors de 7 anys no havien estat escolaritzats mai perquè havien estat fugint de la guerra els últims anys. Els més grans ens deien que feia quatre o cinc anys que no anaven a l’escola o a l’institut i que tenien moltes ganes de tornar a estudiar.
Per experiència, sabíem que aquell camp de refugiats es podia allargar en el temps i vam creure que calia un espai educatiu. Vam fer assemblees de nens, adolescents, joves, pares i mares per veure què els semblava la idea. Després d’escoltar les seves opinions, vam contactar amb mestres, professores i professors refugiats, que es van mostrar disposats a col·laborar en el projecte educatiu.
Amb la implicació de refugiats, i unint forces amb voluntaris internacionals, vam impulsar la creació d’una escola.
Els refugiats d’Idomeni eren molt actius i organitzaven protestes cada dia per denunciar la seva situació i demanar que obrissin les fronteres. Les principals protestes es feien en diumenge, com la que es va realitzar el 10 d’abril de 2016. Primer, una concentració pacífica reclamant drets humans. Després, una marxa pacífica cap a la frontera de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. La resposta de Macedònia no es va fer esperar: van donar ordre d’atacar als refugiats amb bales de goma, gasos lacrimògens i bombes atordidores. Els atacs van durar des de les 11 del matí fins a les 7 de la tarda. La tenda de l’escola es va convertir en refugi durant tot el dia, i a la tarda es va transformar en hospital improvisat, coordinat per un equip de metges de Xangai, quan van caure dues bombes molt a prop, afectant sobretot a nadons i dones. Els joves refugiats, entre bomba i bomba, ens repetien amb un to punyent: “on és la protecció europea?”.
El 24 de maig de 2016 els autoritats gregues van donar l’ordre de desallotjar el camp de refugiats d’Idomeni. Van desplaçar als refugiats a camps militaritzats.
