Projectes

Colònia britànica des de 1807, va aconseguir la seva independència el 1961, i actualment és una república. Sierra Leone està situada a l’Àfrica Occidental. Limita al nord ia l’est amb Guinea Conakry, al sud amb Libèria, i al sud i oest amb l’Oceà Atlàntic. La seva capital és Freetown, situat a la costa, i el segueixen en importància Bo i Makeni.
Encara Sierra Leone és un país ric en recursos forestals i agrícoles, després d’una dècada de guerra, Sierra Leone és el segon país més pobre del món segons l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU. La guerra i les contínues escaramusses entre les forces governamentals i els rebels pel control dels diamants han estat causa de més de 43.000 morts, més de 10.000 mutilats, nens segrestats per a la seva utilització com a soldats, nenes segrestades per ser utilitzades sexualment pels rebels, més del 30% de la població desplaçada, saquejos, fam generalitzada, etc.
La pau es va signar a Lomé al juliol de 1999, i la calma es va instal·lar des de principis de 2002. Amb la pau, el país va entrar en un període de transició democràtica i millor govern. No obstant això, la Comunitat Internacional de donants i la gent de Sierra Leone han patit una gran frustració per l’estancament de les reformes i per la lenta recuperació del país. Serra Leone segueix sent molt dependent de les donacions estrangeres per a la reconstrucció i el desenvolupament.

Makeni i Kawakwie són dues comunitats situades a la província nord de Sierra Leone, país de l’Àfrica Subsahariana. Després de 10 anys de conflicte bèl·lic, durant els quals molts joves i nens van ser convertits en soldats i moltes joves violades i després traslladats a camps de refugiats o desplaçats, hi ha una manca brutal d’oportunitats per a reintegrar-se a una vida social normal, és a dir, per recuperar independència, una mínima seguretat física i emocional, per desenvolupar capacitats i autoestima personal. Hi ha a més un elevat nombre de mares solteres: algunes han perdut les seves parelles/marits i altres han estat víctimes d’abusos sexuals. Tots dos grups estan al capdavant de la cura de les seves famílies, experimentant una clara dificultat d’accés a necessitats bàsiques com aliment, allotjament, educació i atenció sanitària.
Càritas Makeni ha estat compaginant els programes de desarmament, desmobilització i reintegració d’ex nens soldats, amb els programes destinats a mares adolescents i víctimes d’abusos sexuals en diverses comunitats del districte nord.
En les dues comunitats proposades ja estan en marxa aquests programes de reinserció amb joves mares solteres, comptant amb el suport de xarxes comunitàries ja existents, que treballen amb un enfocament interactiu. Sol·liciten l’ajuda per a: proporcionar sessions d’alfabetització bàsica (numèrica, i en lectura i escriptura); impartir sessions de formació professional en teixit de teles, tenyit i fabricació de batiks, costura i càtering; formació per a la gestió de micro-crèdits i arxiu; petits programes de micro-crèdits com a suport després de la formació rebuda; facilitar atenció sanitària bàsica i suport psicològic-social adequat. Aquesta atenció mèdica inclou: salut reproductiva, higiene personal, diagnòstic/tractament de malalties de transmissió sexual i formació sobre la transmissió de la SIDA. Seran un total de 390 sessions de formació anuals, impartides per 15 professors: 10 a Makeni i 5 a Kamakwie. Càritas Makeni col·labora amb les despeses d’administració i amb les despeses de manteniment dels 2 centres. El nombre total de beneficiàries és de 300: 250 al centre de Makeni i 50 en el de Kamakwie. Amb aquest projecte es busca afavorir la reintegració socioeconòmica de joves mares solteres, a través d’una formació bàsica integral.
Sol·licitud que s’admet: Reinserció de joves mares solteres.

Import Total: 46.962,00 €.
Al front del projecte: Caritas Makeni

DIRECTES: 300
INDIRECTES: 1.500

Les joves provenen de diverses comunitats de la zona nord de Sierra Leone: 250 de Makeni i 50 de Kamakwie. Totes elles són mares solteres, algunes noies prostituïdes, que no compten ni amb la formació ni amb els recursos per tirar endavant les seves famílies. Totes elles són doblement víctimes de la guerra civil: primer quan van ser reclutades, amb la promesa de rebre una porció dels anhelats diamants i més tard, en començar la reconstrucció, quan han estat excloses de les polítiques governamentals, quedant aturades, sense educació i sense accés a l’atenció mèdica.
Sovint, les nenes i joves són obligades a contraure matrimoni precoçment o recorren a la indústria del sexe, a causa de pressions econòmiques o dels seus progenitors, la qual cosa les subjecta més a traumes físics i mentals i al risc de malalties de transmissió sexual.
Les joves van ser seleccionades després d’una anàlisi de la realitat realitzat entre les comunitats del nord del país; l’únic criteri és ser mare soltera, sense recursos i sense formació.

El projecte es durà a terme aprofitant les estructures de suport comunitari ja existents.

Afavorir la reintegració socioeconòmica de joves mares solteres a la regió nord de Makeni.

Proporcionar una formació bàsica integral a les joves mares adolescents de les comunitats de Makeni i Kamakwie.

1. S’hauran proporcionat els rudiments bàsics, numèrics, i en lectura i escriptura, a 300 mares solteres.
2. S’hauran impartit sessions de formació professional en teixit, tenyit de teles i fabricació de batiks, costura i càtering a 300 joves.
3. S’hauran gestionats programes de micro-crèdits com a suport després de la formació.
4. S’haurà facilitat tant l’atenció sanitària com el suport psicològic-social adequat.

1.1. Sessions d’alfabetització bàsica (anglès bàsic i aritmètica) impartides pels 10 professors al centre de Makeni i 5 en el de Kamakwie.
2.1. Provisió dels materials necessaris per a les sessions de formació professional en: tenyit i fabricació de batiks, teixit de teles, costura i càtering.
2.2. Provisió d’un equip bàsic per a començar una petita activitat comercial en cada un dels mòduls.
3.1. Sessions de formació en gestió bàsica de micro-crèdits i arxiu.
3.2. Provisió d’un petit micro-crèdit.
1.2, 2.3. y 3.3.- Servei de guarderia mentre les joves mares tenen la formació.
4.1.- Sessions de formació en salut reproductiva i higiene personal; planificació familiar; transmissió de la SIDA.
4.2.- Accés a cures sanitàries bàsiques per a les mares i els seus fills, inclosos els de diagnòstic/tractament de malalties de transmissió sexual.
4.3.- Suport psicològic a les joves que han patit abús sexual i violència domèstica.
4.4.- Activitats lúdiques i esportives.
5. Seguiment mentre les joves reben les sessions de formació i un cop tornen a casa seva.
El nombre total de sessions de formació són 390. Tenen 10 sessions per setmana (matí i tarda, de 8:30-15:00) x 13 setmanes: 130 sessions per trimestre x 3 trimestres.

És Càritas Makeni a través del seu treball de sensibilització i animació a la zona qui detecta la gran necessitat d’aquest col·lectiu tan desfavorit i vulnerable.

Els cursos de formació professional i d’alfabetització segueixen el currículum oficial del ministeri d’educació per a l’educació d’adults.

El projecte és el resultat d’una anàlisi de la realitat i de les necessitats de diverses comunitats de la regió, l’objectiu de la qual era, d’una banda, determinar el nombre de joves afectades: mares adolescents i noies prostituïdes, i d’altra banda establir les causes d’aquesta situació, els problemes pels quals travessen, les estratègies per sortir endavant i els mitjans per reintegrar-les a la societat.
Després de l’anàlisi de la realitat dut a terme, es va revelar que aproximadament un 70/80% d’aquestes joves viuen en un entorn de pobresa caracteritzat per la manca de recursos econòmics, oportunitats d’ocupació limitades i una deficient salut.

Després de 10 anys de conflicte bèl·lic, durant els quals molts joves i nens van ser convertits en soldats, les joves violades i després traslladats a camps de refugiats o desplaçats, hi ha una manca brutal d’oportunitats per a reintegrar-se, és a dir, per recuperar independència, una mínima seguretat física i emocional, per desenvolupar capacitats i autoestima.
Hi ha a més un elevat nombre de mares solteres: algunes han perdut les seves parelles/marits i altres han estat víctimes d’abusos sexuals.
Tots dos grups estan al capdavant de la cura de les seves famílies. Experimenten una clara dificultat per satisfer necessitats bàsiques com aliment, allotjament, educació i atenció sanitària.

• Disponibilitat limitada de programes de formació professional i de generació d’ingressos.
• Percentatge alt d’abandonament escolar durant i després de la guerra que ha resultat un nivell alt d’analfabetisme.
• Problemes d’inadaptació, prostitució i mendicitat.
• Manca de coneixement sobre la transmissió i prevenció de la SIDA.

La identificació de les beneficiàries s’ha realitzat aprofitant les xarxes comunitàries existents: Child Welfare Communities, Family Support Units i utilitzant un enfocament interactiu.
Es faciliten les trobades en els quals comparteixen experiències amb altres joves que s’estan reintegrant.

El centre de formació professional de Makeni compta amb 10 professors i el de Kamakwie amb 5. La metodologia dels cursos inclou un 80% de pràctica i un 20% de teoria. Tant les classes d’alfabetització com les de formació professional segueixen el currículum del Ministeri d’Educació per a l’educació d’adults.
Membres de Càritas Makeni han rebut cursos d’acompanyament psicològic-social i van a disposar d’un grup de cuidadores per a permetre que les joves atenguin les sessions de formació.
Han arribat a un acord amb el director mèdic de l’hospital del govern, perquè 1 cop al mes, un equip d’especialistes en SIDA visiti el centre i ofereixi de manera voluntària acompanyament i prova de la SIDA.