Des de la Fundació Provocant la Pau compartim “Retalls d’inspiració”: artistes compromesos i compromeses han creat targetes amb il·lustracions i missatges. Si vols enviar esperança als teus éssers estimats, al mateix temps que ens ajudes a ajudar, pots col·laborar a la nostra web: www.provocantlapau.com
Cada minut, vint-i-quatre persones ho deixen tot per fugir de la guerra, la persecució o el terror.
El món està sent testimoni del major nombre de desplaçaments per la força. Una quantitat sense precedents de 79,5 milions de persones a tot el món s’han vist obligades a abandonar casa seva a causa del conflicte i la persecució el 2019.
D’aquests, 26 milions són persones refugiades.
El 40% d’aquestes persones refugiades són menors, la qual cosa exigeix esforços orientats a abordar les necessitats d’aquest grup especialment vulnerable i reduir al mínim l’impacte de la crisi en ell.
El 20 de juny celebrem el Dia Mundial del Refugiat. La data coincideix amb la signatura de la Convenció de Ginebra el 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats. Es va aprovar després de la Segona Guerra Mundial per donar protecció oficial als refugiats, defensar els seus drets i establir una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los.
Les persones refugiades es troben entre els grups de població més vulnerables. Però aquest any, la data arriba enmig d’un gran canvi social a causa de les conseqüències de la pandèmia. Les condicions de vida en molts camps de refugiats són infrahumanes. Patir una pandèmia en aquesta situació, és un altre horror afegit al que ja viuen. En els camps hi ha amuntegaments, de manera que no es pot mantenir la distància de seguretat. En molts camps tenen difícil accés a aigua potable, no hi ha les mesures higièniques necessàries ni assistència sanitària adequada. Aquestes males condicions de vida fan que la salut de les persones que hi viuen es vegi afectada. Tot i això, moltes persones refugiades estan compromeses activament en les seves comunitats en la promoció de la salut durant aquesta pandèmia.
Des de la Fundació Provocant la Pau renovem el nostre compromís amb les persones refugiades, agraïm a les comunitats que les acullen i als treballadors humanitaris que els donen suport.
I recordem la urgència de posar fi als conflictes i la persecució que ocasionen aquests desastres causats per la misèria humana. Necessitem un món en pau, inclusiu i igualitari.
La pandèmia avança lentament a l’Àfrica, però les seves conseqüències podrien ser molt més letals que en altres parts de món, ja que a més de la manca de mitjans, allà convergeixen fam, pobresa extrema i altres epidèmies.
Us informem sobre la nostra col·laboració amb l’equip de Gàmbia per prevenir danys majors durant la situació de pandèmia que vivim i els efectes devastadors que té a Gàmbia un llarg confinament.
Vam detectar que a la població li estava costant seguir les mesures estrictes de confinament que va marcar el govern, sobretot per la dificultat de tenir distància de seguretat, ja que solen viure diverses famílies juntes en una casa i no solen tenir habitacions individualitzades.
El tancament de mercats i petites botigues, i sense ingressos econòmics pel confinament, està dificultant que hi hagi proveïment de menjar. El govern va repartir arròs, però no va arribar a tota la població, sobretot a les poblacions petites.
Per això vam pensar en col·laborar comprant menjar (arròs, cebes, oli, aigua) i sabó per a les famílies que estan implicades en el nostre projecte, que és una zona molt empobrida.
Esperem de tot cor que com a família humana sortim de la situació el més aviat possible.
Un cop més agraïm el vostre suport econòmic i la col·laboració del nostre voluntariat.
Moltes energies estan centrades en la lluita mundial contra un virus a través de la cooperació i la solidaritat. Però a més d’aquesta lluita, es lliura una altra batalla entre la humanitat i el capitalisme. Ja sabem com funciona aquest sistema: màxim benefici econòmic, no hi ha límits, cal guanyar diners ràpidament, a costa del que sigui, passant per sobre de milions de persones i de la naturalesa…
Amb força va entrar en joc la “humanitat”, aquest valor que moltes persones portem dins: la capacitat de sentir afecte, comprensió, solidaritat, compassió… És quan es remouen les entranyes i hi ha una reacció davant d’un problema greu d’una altra persona o d’un col·lectiu humà. I el que no es podia fer es va fer: aturar l’economia per alguna cosa més important, com la vida de les persones, la salut, un bé comú, la protecció dels nostres éssers estimats, dels més vulnerables, de les nostres persones grans. Aquest és el món que necessitem, on es posi a les persones per sobre dels màxims beneficis econòmics, on totes les persones som iguals en dignitat humana, on no es deixa ningú al marge…
Els guardians del sistema capitalista van anar quedant aïllats, pensant que tot passarà ràpid i tornaran a “la seva normalitat”: els seus privilegis, les seves especulacions, la seva voracitat, el seu sistema antihumà… que ens porta a una destrucció accelerada.
Però s’ha produït un despertar de consciències en la família humana: moltes persones estan redissenyant la seva escala de valors, han aflorat sentiments tan humans com la compassió, la solidaritat, la creativitat, la importància de la família, el respecte a la gent gran per tot el bo que ens han llegat amb molt d’esforç i afecte…
Ja hem fet una part molt difícil: de l’activitat accelerada a la reflexió. Ara hem de fer el camí de la reflexió a la transformació. Enrere queda una massa aborregada, alienada, sense capacitat de reacció. Alguna cosa ha canviat en la consciència de la família humana: ens adonem que no estem aïllats al món, sinó que som part d’un tot, que som més semblants del que pensem i estem més a prop del que creiem. I quan volem, podem reaccionar i introduir canvis necessaris en les nostres vides per un bé comú i per evitar un mal major. Necessitem alternatives per sobreviure, canviar i millorar.
Ens espera un difícil camí per davant, però podem fer-ho amb aquest sentit de família humana, amb creativitat i tenint en compte a la naturalesa. Sabem que molts dels problemes que patim darrerament són deguts a un abús sobre la naturalesa. I és que a la mare naturalesa cal respectar-la, protegir-la i defensar-la. Haurem d’aprendre a funcionar d’una manera diferent, per sobreviure i deixar un món millor a les properes generacions: donar suport a les comunitats que més pateixen, canviar el model productiu i de consum, optar per energies renovables, i protegir totes les espècies de nostre planeta. Necessitem unir-nos per una salut global, davant la necessitat de tractar la salut de tot el planeta, humans, animals i ecosistemes.
Cal donar perspectiva a aquesta situació. Això és temporal: cal saber veure la llum a la fi del túnel i preparar el terreny per a la sortida. També ara hi ha oportunitats.
Tots sabíem que no podíem continuar amb aquest sistema de vida. Una força major ens ha parat i ens interpel·la a nivell personal i comunitari.
A nivell personal, el ritme accelerat i la multitud d’obligacions ens podien portar a perdre el rumb i la pau interior. El món anava massa de pressa i podíem entrar a la mateixa dinàmica.
Ara una força major ens ha frenat i és una gran oportunitat per a treballar en nosaltres mateixos, per resetejar la nostra ment, per aprendre, per evolucionar, per despertar la nostra consciència, per créixer en l’espiritualitat…
El món ens fa parar i tornar a casa nostra, no només com a lloc físic, on estiguem actualment, sinó tornar a nosaltres mateixos. No hi ha cap lloc cap a on fugir. La vida ens ha centrat en la nostra pròpia realitat. És un moment d’autoretrobament.
Tenim l’oportunitat de netejar la nostra ment de tot allò que no ens permet estar desperts.
És una gran oportunitat per valorar el que tenim: la vida, la salut, la família, l’amistat, la casa, l’escalfor de la llar…
Tenim l’oportunitat de despertar a l’amor, a la comprensió, al respecte cap als altres, a la compassió, a la valentia…
Tenim l’oportunitat d’entrenar la paciència, la humilitat, l’esperança, de repensar el nostre propòsit en la vida, de redefinir els nostres objectius…
A nivell comunitari, aquesta situació ens fa obrir els ulls un cop més a una realitat: tots estem connectats, i tot el que passa al món ens afecta a tots tard o d’hora.
A hores d’ara, necessitem Esperança, però no l’esperança que tot torni a ser com abans: la vida abans i després del coronavirus no serà la mateixa. Ens podem moure cap a la distopia o cap a la utopia, cap a un món indesitjable i destructiu, o cap a un món millor.
Són evidents algunes característiques negatives causants de l’alienació humana: tenim una gran part egoista, aborregada, depredadora, consumista, anestesiada, destructora, contaminant, corrupta, basada en la competència i l’ànsia de poder.
Podem reaccionar com a Humanitat. Tenim l’oportunitat de deixar enrere tot el que ha format part d’aquesta vella Humanitat, esgotada, deshumanitzada, desnaturalitzada… i optar per una Humanitat que ja és aquí, la qual com sempre treu la seva “humanitat”, el seu compromís i la seva compassió, una Humanitat més pacífica, més justa, amb més redistribució de recursos i oportunitats, més solidària, més conscient, més espiritual, en harmonia amb la natura…
