Actualitat, notícies

Quan vaig rebre la trucada del grup de voluntariat de la maternitat d’Atenes, se’m va obrir el cor:
Si us plau, Pare Noel, no t’oblidis dels nostres nens, passa’t pel nostre edifici.
Com m’he d’oblidar!!! Cada dia ploro per tants milers de nens escapant de la guerra i del terror, vivint el pitjor malson de la seva vida. 
Els vaig dir que seria el primer lloc per on passaria i els dedicaria tot el temps que es mereixien. Sabia que ho havia de donar tot per part meva, perquè per a la majoria, seria el primer regal de la seva vida.
Quan vaig arribar allà, em vaig trobar un lloc fred i fosc. Em van explicar que els van tallar la llum fa un mes i mig, perquè no els volen enlloc. Però també em va commoure trobar un lloc ple d’humanitat, amb uns pocs voluntaris que s’esforçaven a donar escalfor humana i amb unes famílies que s’ajudaven les unes a les altres en el pitjor moment de la seva vida, com una gran família.
Així que vaig passar habitació per habitació, vaig parlar amb cada nen, els vaig lliurar el seu regal, vam riure junts… Alguns nens fins i tot tremolaven d’emoció. Els voluntaris s’esforçaven a il·luminar el meu camí amb llanternes, com una paràbola de la vida. Ells creuen que tots els nens del món tenen dret a la il·lusió, a la sorpresa, a l’amor incondicional, a la tendresa, a la pau… a l’esperança. Definitivament, aquesta va ser la millor nit de la meva vida.